I és que el terra és de gelatina movedissa

Ramats de pomes

Un núvol de bluetac,

un sorral on governar

amb cucs de seda que creixen i volen.

Un núvol destil·lat,

tricicles amb rodetes

per si es punxa alguna de les altres rodes.

I el millor és que s'hi menja gelatina,

en aquest gran llençol

on tots hi porten un flic-flac d'última generació.

Sempre fa tic-tac,

i aprèn les hores,

la pometa riu, canta.

Un mirador d'estels,

i hi ha tres patis,

set pometes a dalt l'arbre.

Allà hi ha un os formiguer

que et xucla aquelles llàgrimes si plores

i et fa estar molt més content.

Però amagat hi ha un rellotge molt atent

i una pometa despistada...

Fa tic-tac i aprèn les hores

I li canvien el bluetac per les xinxetes...

Ni set pometes, ni tres patis...

i és que el terra és de gelatina movedissa

i és que el terra és de gelatina movedissa

¡i és que el terra és...

i és que el terra...

Ramats de pomes

ara rodolen

ben indiferents.

Però elles segueixen

dalt del seu arbre

xiuxiuejant cançons

amb el vent.

Del primer disc de Maria Coma Linòleum (2009)

Més informació sobre la cantautora: www.mariacoma.com